divendres, 18 de desembre de 2015

Fibrociment? NO, gràcies!

Article de Maria Angeles Gea, @magea_ma 
Secretària de Salut Laboral de la FE CCOO PV

Aparegut a la revista TE número 353

Cap a la consecució de centres escolars lliures d’amiant: un tortuós viatge ple d’obstacles

Són de sobres coneguts i científicament irrefutables els danys a la salut que es poden derivar d’una exposició no controlada a fibres d’amiant: asbestosi, càncer de pulmó, mesotelioma, etc. Per això, cal desmantellar urgentment tot el fibrociment que existeix en les construccions educatives. 

Quan vam emprendre el nostre viatge?

El 2007 va ser l’any d’arrencada del nostre perllongat i travat viatge amb la presentació d’una sol·licitud de caràcter urgent a la Direcció territorial de València a la qual exigíem un pla de diagnòstic, catalogació i retirada d’asbest en tots els centres escolars. 

També vam presentar resolucions en la Junta de Personal Docent de la Direcció territorial de València i en el Comité de Seguretat i Salut, que van ser desoïdes per l'Administració sobre la base d’excuses freturoses de compromís i responsabilitat amb tota la comunitat educativa.


Per què decidim fer-ho?

Principalment per tres motius: primer, perquè a Espanya estava prohibida tant la fabricació com la comercialització d'aquest producte des de 2002, segon, perquè sabíem que aquest material era molt perillós per a la salut i tercer, perquè era factible que s’haguera utilitzat prolixament en la construcció dels nostres centres escolars entre els anys 60 i meitat dels 80 a causa de les bondats tècniques d'aquest material: alta resistència, bon aïllament tèrmic, incombustibilitat, etc.

Què és el que hem fet en la FE CCOO PV durant tots aquests anys? 

Són múltiples les accions que hem dut a terme al llarg de tots aquests anys, si bé en els últims temps, hi hem posat, si cap, més coll i hem emprés més activitats, conjuminant forces amb altres organitzacions i donant-li més difusió en els mitjans.

Cada any que passa es fa més necessària la intervenció perquè les construccions en envellir-se, es van deteriorant, trencant, perdent massa…, amb la qual cosa l’amiant instal·lat pot deixar de ser friable i es podria alliberar al medi ambient. De fet, tenim constància que en alguns col·legis que hem visitat, les pèrgoles i cobertes de fibrociment presenten perforacions, esquerdes, pegats, etc. I estan ja en molt mal estat de conservació posat que mai hi ha hagut un pla de manteniment d’aquestes.

En conseqüència, volem destacar part de la important labor que estem fent per a aconseguir el nostre objectiu: 

·         Hem exigit a la Conselleria d'Educació que elabore un catàleg de centres educatius públics que continguen asbest, que fixen criteris de priorització, que establisquen un calendari i que assignen un pressupost per a la seua retirada.

·         Denunciàrem davant Inspecció de treball per vulneració de la Llei de Prevenció de riscos laborals i davant Fiscalia per un "possible delicte contra la salut pública o el medi ambient" en diversos centres.

·         Informàrem la societat en premsa i en les xarxes socials per a visualitzar la problemàtica existent i posar en coneixement les nostres intervencions, avanços i assoliments. Doncs som conscients que només amb la pressió ciutadana i la denúncia sindical serà possible que es retiren els materials amb amiant de les escoles i que es respecte la salut laboral.

·         Organitzàrem xarrades informatives, jornades, recollida de signatures, concentracions, visites grups polítics, presentació de mocions en ajuntaments, etc.


Per a finalitzar, volem ressaltar la campanya Fibrociment? No, gràcies que la FE CCOO PV ha llançat juntament amb Esquerra Unida del País Valencià, i FAPA-València. Hem obert el blog http://fibrocimentnogracies.blogspot.com.es/ on pots trobar el mapa escolar del fibrociment, un qüestionari per a identificar quins centres tenen amiant, informació sobre els perills derivats d'aquesta substància tòxica, mocions municipals, actes, mobilitzacions, etc. I d’ací a poc temps es crearà una comissió de seguiment del problema que tindrà com a fi denunciar a l’administració educativa l’existència d’amiant en centres públics.


Aquesta iniciativa està oberta a altres organitzacions que vulguen sumar-se i a totes les persones que, com tu, volen que les seues escoles siguen més saludables.



El nostre viatge finalitzarà algun dia?

Aquests són alguns col·legis en els quals hem posat el nostre granet d’arena perquè es retire fibrociment de les seues instal·lacions: CEIP Ciutat de Bolonya, el CEIP López Rosat de València i CEIP Blasco Ibañez però la nostra lluita segueix ara en altres centres com el CEIP Sant Ángel.

És possible que un dia el nostre viatge finalitze, gràcies a tu. Per això, et demanem que col·labores amb la FECCOO PV per a eliminar aquest risc per a la salut i el medi ambient, i per a aconseguir col·legis i barris més saludables.



dimarts, 1 de desembre de 2015

Amianto “De la exposición ambiental a la enfermedad

La Sección Sindical de CC.OO. de la Universidad Miguel Hernández (UMH) de Elche ha organizado la charla “De la exposición ambiental a la enfermedad”. La secretaria general de la sección de Jubilados y Pensionistas de Comisiones Obreras (CCOO) Vinalopó-Vega Baja, Guadalupe Arana, presentará la ponencia, que tendrá lugar mañana martes, 1 de diciembre, a las 16:00 horas, en el aula 1.6 del edificio Altabix del campus de Elche. Durante la jornada, intervendrán el miembro de la Comisión Estatal del Amianto Pensionistas CC.OO. Ramón Rodríguez y la secretaria confederal de Salud Laboral de CC.OO. PV, Consuelo Jarabo.

El amianto, también llamado asbesto, es un grupo de minerales de naturaleza fibrosa, esto es, que se puede deshacer en fibras cada vez más pequeñas, no observables a simple vista hasta el punto de que pueden ser respirables. Los asbestos se clasifican dentro de las serpentinas, que configuran fibras curvadas y dentro de las anfíboles, que forman fibras rectas más peligrosas. Asimismo, comparten la unidad básica SiO4 con otros silicatos. Este material está considerado como cancerígeno y está prohibido en España desde 2002.

Cabe destacar que el 95% de la mortalidad por exposición al amianto no se registra como patología de origen laboral. Según la Agencia Internacional para la Investigación sobre el Cáncer (IARC), entre el 80 y 85% de los casos de mesotelioma pleural son debidos a exposiciones laborales. El resto son causados por exposiciones ambientales al amianto, por ejemplo, las que padecieron los vecinos de las fábricas donde se manipulaba amianto o las familias de los trabajadores de esas fábricas. Según la IARC, entre 1.038 y 1.002 muertes de las que se produjeron en ese periodo por mesotelioma se debieron a exposición laboral al amianto, es decir, serían casos de enfermedad profesional. Durante ese periodo, solo se han reconocido 50 casos, 49 en hombres y uno en mujeres. Según los organizadores, se debería aprender del caso del amianto para actuar frente a riesgos emergentes, como las exposiciones a disruptores endocrinos.

Ramón Rodríguez es sindicalista veterano y uno de los afectados por la exposición al amianto. Desde 1977 hasta 1998 ha sido delegado de Prevención en una empresa de uralita en Valencia y, en la actualidad, está vinculado a CCOO. Según Rodríguez, desde la aprobación de la ley hasta ahora se distinguen claramente dos fases: una fase positiva, desde 1996 hasta 2008, en la que se avanzó a fuerza de la presión de los trabajadores, y una segunda fase, desde 2008 hasta la actualidad, donde la crisis de empleo afecta a la salud laboral. El sindicalista indica que “hay que recuperar el espíritu de lucha de los primeros años porque la salud es la vida y la vida lo único que tenemos”.

Noticia en el diari Información: